Proverbio saharaui:

" Háblale a quien comprenda tus palabras "" Kalam men yafham leklam "(Proverbio saharaui)

martes, 21 de enero de 2014

Operació Stanbrook: setanta-cinc anys del viatge de l'últim bastió republicà cap a l'exili

 
Una iniciativa civil commemora el viatge que van emprendre des del port d'Alacant fins a Algèria
 
VilaWeb - Dilluns  20.01.2014 
El 28 de març de 1939 salpava del port d'Alacant un vaixell de càrrega anglès, l'Stanbrook, amb més de tres mil republicans vençuts que fugien de la represàlies franquistes. Era l'últim bastió de la República que aconseguia embarcar cap a l'exili, tot i que a la majoria els esperaven, havent arribat a Orà (Algèria), els camps de concentració. Ara, per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la gesta del capità del vaixell, Archibald Dickson, la iniciativa cívica i memorial Operació Stanbrook rememorarà l'odissea amb un nou viatge que farà aquell mateix trajecte. 
 
Durant aquell mes de març, amb les tropes franquistes havent ocupat tots els territoris, el port d'Alacant va esdevenir el punt d'eixida més important per als republicans, el punt de partença d'un llarg exili com el que emprengueren els tres mil refugiats de l'Stanbrook. El vaixell de càrrega no tenia pas capacitat, ni de bon tros, per a aquella gernació. Els refugiats s'amuntegaven per tots els racons de la nau. En una carta datada el 2 d'abril, el capità escrivia: 'El nombre de refugiats embarcats feia pràcticament impossible que ningú pogués moure's a la coberta. Malgrat les crides que vaig fer, no vaig aconseguir que els refugiats baixessin a les bodegues, tot i que més tard uns pocs hi van baixar i van deixar una mica d'espai, que era ocupat immediatament per més gent que pujava a bord.' 
 
En la carta, el capità també recorda que la pressa de tots aquells centenars d'individus per a pujar al vaixell havien estat causades 'pels rumors que l'indret seria bombardat per un atac aeri'. Poc després, quan amb prou feines si havien salpat, 'el rumor va resultar ser cert, i al cap de deu minuts de sortir del port va començar un terrífic bombardament de la ciutat i el port'. 
 
Un cop a mar oberta, el capità va canviar el rumb per despistar l'aviació franquista. Unes vint-i-dues hores després, arribaven al port militar de Mers el-Kebir, a prop d'Orà. Però allà va començar un altre infern. Les autoritats franceses van deixar-hi desembarcar dones i infants, però els homes van estar mesos sense poder tocar terra, tal com recorda al seu llibre de memòries l'elxana Hèlia González, que aleshores tenia sis anys i era la passatgera número 2.277. Quan, més tard, van desembarcar els homes, els enviaren a camps de treballs forçats, destinats a construir el tren transsaharià. Anys més tard, alguns van integrar-se en la divisió Leclerc que a la Segona Guerra Mundial va participar en l'alliberament de París. 
 
Documental i viatge a Orà per a commemorar els setanta-cinc anys
El viatge de l'Stanbrook es recordarà el 21 de febrer a l'aula magna de la Universitat de València. S'hi projectarà el documental 'Cautivos en la arena', del periodista Joan Sella, que va visitar els llocs més significatius de l'estada dels refugiats. A l'acte hi assistirà també Hèlia Gonzàlez, que continua vivint a Elx amb la seva germana Alícia, un altre dels infants que viatjaren amb aquell vaixell. 
El dia 28 de març salparà del port d'Alacant un altre vaixell amb la mateixa destinació, Orà, per commemorar el viatge cap a l'exili d'aquells tres mil republicans que fugien de la imminent victòria de Franco i de la repressió de la postguerra. El viatge durarà quatre dies i els participants faran unes quantes visites, com ara als camps de treballs forçats i els barris d'Orà on van viure els refugiats. 
Publicar un comentario en la entrada