En la foto:Rafa Arnal autor d'aquest l'articule en el Barri de pescadors de Mostaganem
Dels pobles de la Ribera Baixa de València, emigraren famílies senceres per treballar l’arròs als aiguamolls de l’Orania. Sembla que les darreres colles de podadors de vinya dels pobles de la Marina deixaren d’anar després de les campanyes del 57 i 58. La cruenta guerra d’alliberament, feu impossible la continuïtat. Finalment l’any 1962, buidà l’Algèria d’europeus, grangers, llauradors, jornalers, botiguers, restauradors, artistes, exiliats econòmics o polítics… Tots, absolutament tots ho van perdre tot i van eixir d’Algèria cames ajudeu-me fugint d’una venjança certa motivada per les atrocitats d’una guerra tan llarga i tan bruta. La metròpoli francesa encara els hi va batejar despectivament amb el nom de Pieds-Noirs, i amb eixe estigma van tindre que començar una nova vida majoritàriament al Midi francés, i a les comarques d’Alacant on tants i tants tenien els seus ancestres.
A Mostaganem hi ha un “Cementerio Español”, tancat pràcticament des del 62, on campes les tortugues mediterrànies entre la brossa de les làpides i panteons, tortugues com les d’ací del Barranc del Carraixet que jo vaig conèixer de xiquet, un cementeri ple de cognoms espanyols, sobre tot valencians…
Hi ha un barri espanyol, de pescadors, que mira a la mar, on els edificis són com els del Cabanyal —eixos que volen tirar— o com els de molts pobles de la Marina…
No hay comentarios:
Publicar un comentario